Finançament i monetització d'incentius fiscals

Tot i que ambdues vies permeten obtenir valor econòmic dels incentius fiscals de l’R+D+i, funcionen de manera diferent.La monetització permet sol·licitar a l’Administració tributària l’abonament de determinades deduccions d’R+D+i que l’empresa no ha pogut aplicar per insuficiència de quota. La normativa estableix, entre altres requisits, que hagi transcorregut almenys un any des del període impositiu en què es va generar la deducció, així com determinades condicions de manteniment de plantilla, reinversió i acreditació del projecte mitjançant Informe Motivado Vinculante (IMV) o acord previ de valoració. L’import abonat s’obté amb un descompte del 20% sobre la deducció.El Tax Lease, en canvi, és una estructura de finançament privat, mitjançant una AIE, que permet canalitzar recursos d’un inversor cap a un projecte d’R+D+i. L’empresa obté finançament per desenvolupar el projecte i l’inversor pot accedir als incentius fiscals generats per l’estructura.

No necessàriament. El Tax Lease es pot estructurar al voltant de projectes d’R+D+i que es desenvoluparan, de manera que el finançament es vincula als incentius fiscals que el projecte pugui generar.Habitualment, s’analitza prèviament la naturalesa del projecte, el seu pressupost i el seu potencial de deducció, i l’estructura s’articula mitjançant una AIE amb la participació d’un inversor. Durant l’execució del projecte es generen les despeses i els incentius fiscals que posteriorment poden ser aprofitats pels participants en funció de l’estructura de l’operació.Per això, el Tax Lease es pot plantejar com una via de finançament per a projectes d’R+D+i, mentre que la monetització està orientada a deduccions que l’empresa ja ha generat i que no pot aplicar per insuficiència de quota.